domingo, 15 de marzo de 2009
...
Bienvenidos,Lo primero que queria qeu estuviera aqui era este pequeño fragmento de un libro:Un impuls que d´una manera fosca batega dins meu , amagat des del temps boiros de la meua adolescencia , esperant pacientment l´opirtunitat de manifestar-se .No diuen que el nostre cervell enregistra d´una manera minuciosa tot allo que ens passa des del moment de naixer?Alguna vegada he llegit que les persones som comles nines russes , aquelles que amaguen dins un altra nina igual, pero mes menuda.Potser es aixi , perque , dálguna manera , nosaltres tambe guardem dins nostre els records de les persones que vam ser en unes altres etapes de la nostra vida, que ens movien idees i il.lusions que , despres, els anys s´encarregaren de fer malbe .O ,potser , tot es molt mes senzill ,probablement, nomes mantenim actiu un nombe limitat de records , de manera uqe les experiencies mes recents van sepultant les anteriors, condemnant-les a romandre amagades i oblidades en la part mes fonda de la memoria , fins i tot les que , en algun moment de la nostra vida, ens marcaren d´una manera decisiva.Fins que, un dia , alguns d´aquests records tornen ala superficie sense avisar, com si no se resignaren a eixir de la nostra biografia, otser perque amaguen secrets que encara esperen una llum que els il.lumine.de:Agustin Fernandez PazGracias!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Me dijeron que...